[ Enregistraments ] [ Membres de Kraftwerk ] [ Bandes i projectes relacionats ] [ Lletres i idiomes ] [ Equipament ] [ Diversos ] [ Altres fonts d'informació ]
 

Kraftwerk FAQ en Català

Equipament


Quina mena d'equipament fa servir Kraftwerk?

Una gran varietat d'equipament ha estat fet servir per Kraftwerk amb el pas dels anys. Aquí hi han alguns exemples:

  • En els anys recents en Ralf i en Florian han establert lligams amb els fabricants alemanys Doepfer (particularment amb respecte al seu seqüenciador Analògic/Midi MAQ 16/3) i el sintetitzador Quasimidi Quasar va trobar-se amb el favor de Kraftwerk.
  • L'equipament per a la gira mundial del 1998 incloïa:
  • Als concerts per The Mix van fer servir un Atari ST per als gràfics. Per al concert del 1997 al Tribal Gathering, els gràfics sembla ser que van ser produïts per un PC Toshiba amb una unitat magneto òptica. Aquest concert va comptar amb un munt d'equipament d'àudio de Doepfer, incloent el seqüenciador Schaltwerk i el teclat en miniatura MMK2 (usat per tocar en directe 'Pocket Calculator'). També hi van haver un parell de samplers Akai, mescladors, patchbays i una unitat de CD de les que fan servir els DJ de les emissores de ràdio.
  • Als concerts de juny del 1992 al Regne Unit van fer servir un enregistrador digital Akai DD1000.
  • Al novembre del 1990, en Florian Schneider i uns col.legues van patentar un "sistema i mètode per a sintetitzar cant en temps real". Això es va conèixer per el nom de Robovox.
  • En alguns punst durant els 80s, Kraftwerk van utilitzar:
    • NED Synclavier
    • 1 sintetitzador Yamaha TX816
    • 2 ordinadors Atari ST
  • A l'àlbum del 1986 Electric Cafe:
    • Una bateria electrònica Linn LM-1 va proporcionar el timbal i el bombo a la cançó Musique Non-Stop
    • Un NED Synclavier va proporcionar veus re-sintetitzades a les cançons Electric Cafe i Music Non Stop.
  • Al single del 1983 Tour de France, una pre-producció utilitzant un sampler E-Mu Emulator va proporcionar el so d'una arpa pentatònica i el só d'un baix pinçat.
  • La gira del 1981 per a Computer World va incloure:
    • Un sintetitzador Sequential Circuits Prophet 5
    • Un sintetitzador Moog Minimoog
    • Un sintetitzador Moog Polymoog
    • Una màquina de jocs electrònica Texas Instruments Speak and Spell (per a les veus electròniques!)
    • Un seqüenciador Roland MC8 MicroComposer (encara que aquest no va ser utilitzat a cap enregistrament de Kraftwerk).
    • Seqüenciadors analògics de 32 pasos fets a mida per Matten & Wiechers.
    • Una traductora de butxaca Texas Instruments
  • La calculadora utilitzada per reproduir sons a la cançó Pocket Calculator va ser probablement la Casio FX-501b. Alguns dels altres sons d'aquesta cançó es van fer utilitzant una Mattel Bee Gees Rhythm Machine, un teclat que funcionava a piles tret al mercat el 1978.
  • La gent de Friendchip "Mr. Lab" (també coneguts com "Laboratori de Música i Ritme") va ser usada a l'àlbum del 1981 Computer World. Aquests van oferir una programació de ritme de l'estil de un TR808 i un teclat en miniatura de l'estil de un TB303 que els va permetre la progarmació de les matrius de seqüències.
  • L'Equipament usat als finals dels 70s va incloure:
  • A l'àlbum del 1978 The Man-Machine, un sintetitzador Moog Micromoog proporciona el so del baix a The Model. Un Eventide Digital Delay va ser usat només en aquest àlbum.
  • A l'àlbum del 1977 Trans-Europe Express, es va usar un Eventide FL-201 Instant Flanger.
  • A l'àlbum del 1976 Radioactivity:
    • Ralf Hütter canta a través de un Roland RE-201 Space Echo a la cançó Antenna.
    • Un sintetitzador de veu militar, basat en un creador de fonemes, es va fer servir a la cançó Radioland.
    • Un Orchestron va proporcionar els sons de cors.
  • A l'àlbum del 1974 Autobahn, Kraftwerk va usar:
    • Un Moog Minimoog
    • Un ARP (white-faced) Odyssey
    • Una Farfisa Rhythm Unit 10 fet a mida
    • Un Vox Percussion King
    • Un Farfisa Professional Piano
    • Un EMS Synthi-A
    • Un Schulte Compact Phasing A
    • Un Mutron Biphase
    • altre equipament a l'estudi d'en Conny Plank's
  • La contraportada de l'àlbum del 1973 Ralf & Florian mostra un sintetitzador Moog Minimoog, un piano elèctric Farfisa, un sintetitzador EMS Synthi A, flautes i una guitarra de vuit cordes.
  • En una entrevista publicada al The Guardian (1 de març del 2001), l'antic membre de Kraftwerk Karl Bartos diu que "en els principis de Kraftwerk" en Ralf Hütter "va comprar un immens i car sintetitzador Moog". Tanmateix, totes les fonts indiquen que l'únic Moog dels principis de Kraftwerk va ser el Minimoog mencionat abans (el Minimoog era car, pero no immens com ara els sintetitzadors modulars Moog).
  • Els següents vocoders han estat fets servir per Kraftwerk:
    • Roland SVC-350
    • Roland VP-330
    • Sennheiser VSM-201
    • EMS 2000/3000/5000 series
    • Synton 221 (sense confirmar)
  • Altre equipament usat per la banda al cap dels anys inclou:
    • Òrgan Hammond L-100
    • Òrgan Hammond B3
    • Òrgan Farfisa
    • Schaller Rotorsound
    • Dynacord Echocord
    • Dynacord Mini Dynacord
    • Amplificador Eminent
    • Un mesclador Echolette Panorama
    • Echolette Echocord Super (M61?)
    • Schulte Compact Phasing A
    • Mutron Biphase
    • Un sintetitzador modular ARP 2600 (sense confirmar)
    • Un sintetitzador modular ARP 2500 (sense confirmar)
    • ARP Omni 1
    • Un sintetitzador Oberheim SEM (sense confirmar)
    • Korg PS-3100 (usat en directe per en Karl Bartos)
    • Korg PS-3200
    • Korg PS-3300 (de propietat d'en Karl Bartos)
    • Ordinador Texas Instruments TI-99a amb un cartutx Speech Synthesizer
    • Eventide H-910 Harmonizer
    • Bateria electrònica Mattel Synsonics
    • Un sintetitzador modular Roland 100M
    • Mòduls de bateria Simmons SDS-5
    • Triggersumme (un precursor del Simmons SDS-6, una matriu de 5x32 interruptors registrats que van permetre a en Wolfgang Flür programar esquemes de 2x16 o 1x32 passos, controlant be el Simmons SDS-5 o d'altres unitats de ritmes.)
    • Roland TR-808 Rhythm Composer
    • Mòduls per a un sintetitzador modular Doepfer A-100
    • Doepfer MS-404
    • Sampler Roland S-750
    • Sampler Roland S-770
    • Micròfons Shure
    • Guitarres, flautes, un vibràfon i d'altres instruments acústics, en els primers anys del grup.

Les fonts de la informació anterior inclouen:

  • Dirk Matten (del Synthesizerstudio Bonn i Matten + Wiechers)
  • Stephen/Wavecomputer360 (especial agraïment per la gran quantitat d'informació)
  • Entrevista a en Karl Bartos, número de Març del 1998 de la revista Sound on Sound
  • Articles a la revista Electronics and Music Maker
  • Articles a la revista Aktivität
  • L'autobiografia d'en Wolfgang Flür
  • Molts d'altres articles al cap dels anys

Quin instrument va proporcionar el so del cor a Radioactivity?

El so del cor a Radioactivity (de l'àlbum del 1975 Radio-Activity) no va ser fet, com es creu comunament, amb un Mellotron (aquell famós instrument que incorporava enregistraments en cinta de sons de cor i instruments), sinó per un instrument anomenat Orchestron. Aquest era un instrument per fer samplers analògics que usava discs òptics per emmagatzemar els sons de veus reals i de instruments d'orquestra. A Kraftwerk els en va proporcionar un el fabricant molt abans de fos llançat al mercat. Inicialment un Orchestron manual amb un sol teclat, però més tard, en van obtenir un altre amb dos teclats; aquest va ser el que van fer servir fins a la primera meitat de la seva gira del 1981 quan aquest va ser reemplaçat per un segon sintetitzador Moog Polymoog.

L'Orchestron es va fer servir per a reproduir sons de cor i instruments de corda en varies cançons de Kraftwerk, per exemple Radioland, Franz Schubert i Showroom Dummies. Pots llegir més al voltant d'aquest instrument  i d'altres de semblants a la pàgina web de Optigan.com.


Que es un vocoder?

Breument

Moltes de les veus electròniques a les cançons de Kraftwerk (p.e. Die Stimme der Energie, The Robots, Autobahn) estan creades a partir de l'ús de un vocoder. Aquest aparell no sintetitza la veu humana, sinó que es un mètode per imposar l'espectre de un so per sobre de un altre; el vocoder modula el contingut harmònic i l'amplada de una senyal "portadora" per tractar de reflectir la senyal "excitant". Per exemple, suposem que un vol controlar el so del to de un sintetitzador amb el to de la de la veu d'un mateix: això crearia un sintetitzador "cantant". En aquest cas, la senyal "excitant" es el so de la veu del cantant, introduït al vocoder a través de un micròfon. El so del sintetitzador seria introduït a l'entrada de "portadora" del vocoder. Hom llavors canta o parla al micròfon mentre el sintetitzador esta present. El vocoder analitza la gravetat de vàries bandes de freqüència en la senyal excitant (en aquest exemple, la veu del cantant) i ajusta la gravetat de les corresponents bandes de freqüència en la senyal portador (el to del sintetitzador). L'efecte de cantar es efectivament "superposat" al to del sintetitzador, mentre que el so roman totalment electrònic (la veu del cantant no esta present en la sortida del vocoder; es únicament utilitzada per controlar el so propi del sintetitzador).

Amb més detall

El vocoder va ser originalment desenvolupat com una ajuda a la intel·ligibilitat a les línies telefòniques, però ara mateix es àmpliament utilitzat com a instrument musical. En un vocoder "tradicional" basat en maquinari, l'anàlisi de la senyal excitant es portada a través de un banc de filtres de passada de banda, cada filtre sintonitzat a una diferent freqüència central. Com més filtres hi ha, més gran es la resolució de la recerca de canvis d'amplada del contingut harmònic de les senyals excitants. Això significa que (en condicions de igualtat) podríem esperar que en el exemple anterior els resultats fossin molt més intel·ligibles usant un vocoder amb 24 passades de banda que amb un que en fes servir només 10. A més a més del banc de filtres aplicat a la senyal excitant, hi ha un banc de filtres corresponent per a la senyal portadora.

Al banc de filtres aplicat a la senyal excitant, la sortida de cadascun dels filtres de passada de banda es alimentat cap a un "envelope follower". Això produeix un voltatge que varia en concordança amb la gravetat de la senyal d'entrada, per tant en el moment que una de les bandes de freqüència puja de volum i després baixa, el "envelope follower" produeix un voltatge que varia de la mateixa manera. Aquest voltatge de sortida de cadascun dels "envelope followers" es usat per controlar la amplada de la senyal passant a través del corresponent filtre en el camí de la senyal portadora. Per tant tenim una situació en la que a la que la amplada de banda de les freqüències a la senyal portadora està feta per variar en concordança amb la variació en amplada d'aquestes bandes de freqüència a la senyal excitant.


Que es un seqüenciador?

Un seqüenciador es una eina (originalment una màquina, però ara mateix es molt comú que sigui programari per a ordinadors) que enregistra instruccions del músic i les envia, en una manera especificada per el músic, a un instrument musical electrònic per a ser reproduïts immediatament. Per exemple, instruccions per tocar un grup de notes es poden enregistrar, i llavors enviar-les repetidament a un sintetitzador per que un patró repetitiu (una "seqüència") de notes es senti.

Es important posar de manifest que un seqüenciador no enregistra el so fet fer un instrument musical (encara que això es una característica que es pot aconseguir addicionalment en paquets moderns venuts com a "seqüenciadors") sinó més aviat les dades necessàries per a donar instruccions a un instrument per a reproduir aquell so. Per tant si una seqüència es enviada a un piano electrònic, les notes sonaran com si s'haguessin tocat al piano, però si la mateixa seqüència la enviem a un sintetitzador programat per a sonar com un violí, se sentiria la mateixa sèrie de notes com si les toques un violí sintètic!

La majoria dels seqüenciadors moderns son molt sofisticats i, quan estan connectats a instruments musicals electrònics de similar sofisticació, poden controlar no només la informació de les notes a tocar, sinó també especificar la gravetat, diversos aspectes del timbre i molts altres paràmetres. Els seqüenciadors antics, com ara els que van fer servir els Kraftwerk als principis dels 70s, eren molt més primitius, però les seves limitacions intrínseques van ajudar a donar forma al so de la música de Kraftwerk; l'acurada selecció i manipulació de seqüències senzilles repetidament es un aspecte definitori del so alhora "mecànic" i "amb ànima" de Kraftwerk.