|
|
| [ Enregistraments ] [ Membres de Kraftwerk ] [ Bandes i projectes relacionats ] [ Lletres i idiomes ] [ Equipament ] [ Diversos ] [ Altres fonts d'informació ] |
Kraftwerk FAQ en CatalàEquipament
Quina mena d'equipament fa servir Kraftwerk?Una gran varietat d'equipament ha estat fet servir per Kraftwerk amb el pas dels anys. Aquí hi han alguns exemples:
Les fonts de la informació anterior inclouen:
Quin instrument va proporcionar el so del cor a Radioactivity?El so del cor a Radioactivity (de l'àlbum del 1975 Radio-Activity) no va ser fet, com es creu comunament, amb un Mellotron (aquell famós instrument que incorporava enregistraments en cinta de sons de cor i instruments), sinó per un instrument anomenat Orchestron. Aquest era un instrument per fer samplers analògics que usava discs òptics per emmagatzemar els sons de veus reals i de instruments d'orquestra. A Kraftwerk els en va proporcionar un el fabricant molt abans de fos llançat al mercat. Inicialment un Orchestron manual amb un sol teclat, però més tard, en van obtenir un altre amb dos teclats; aquest va ser el que van fer servir fins a la primera meitat de la seva gira del 1981 quan aquest va ser reemplaçat per un segon sintetitzador Moog Polymoog. L'Orchestron es va fer servir per a reproduir sons de cor i instruments de corda en varies cançons de Kraftwerk, per exemple Radioland, Franz Schubert i Showroom Dummies. Pots llegir més al voltant d'aquest instrument i d'altres de semblants a la pàgina web de Optigan.com. Que es un vocoder?BreumentMoltes de les veus electròniques a les cançons de Kraftwerk (p.e. Die Stimme der Energie, The Robots, Autobahn) estan creades a partir de l'ús de un vocoder. Aquest aparell no sintetitza la veu humana, sinó que es un mètode per imposar l'espectre de un so per sobre de un altre; el vocoder modula el contingut harmònic i l'amplada de una senyal "portadora" per tractar de reflectir la senyal "excitant". Per exemple, suposem que un vol controlar el so del to de un sintetitzador amb el to de la de la veu d'un mateix: això crearia un sintetitzador "cantant". En aquest cas, la senyal "excitant" es el so de la veu del cantant, introduït al vocoder a través de un micròfon. El so del sintetitzador seria introduït a l'entrada de "portadora" del vocoder. Hom llavors canta o parla al micròfon mentre el sintetitzador esta present. El vocoder analitza la gravetat de vàries bandes de freqüència en la senyal excitant (en aquest exemple, la veu del cantant) i ajusta la gravetat de les corresponents bandes de freqüència en la senyal portador (el to del sintetitzador). L'efecte de cantar es efectivament "superposat" al to del sintetitzador, mentre que el so roman totalment electrònic (la veu del cantant no esta present en la sortida del vocoder; es únicament utilitzada per controlar el so propi del sintetitzador). Amb més detallEl vocoder va ser originalment desenvolupat com una ajuda a la intel·ligibilitat a les línies telefòniques, però ara mateix es àmpliament utilitzat com a instrument musical. En un vocoder "tradicional" basat en maquinari, l'anàlisi de la senyal excitant es portada a través de un banc de filtres de passada de banda, cada filtre sintonitzat a una diferent freqüència central. Com més filtres hi ha, més gran es la resolució de la recerca de canvis d'amplada del contingut harmònic de les senyals excitants. Això significa que (en condicions de igualtat) podríem esperar que en el exemple anterior els resultats fossin molt més intel·ligibles usant un vocoder amb 24 passades de banda que amb un que en fes servir només 10. A més a més del banc de filtres aplicat a la senyal excitant, hi ha un banc de filtres corresponent per a la senyal portadora. Al banc de filtres aplicat a la senyal excitant, la sortida de cadascun dels filtres de passada de banda es alimentat cap a un "envelope follower". Això produeix un voltatge que varia en concordança amb la gravetat de la senyal d'entrada, per tant en el moment que una de les bandes de freqüència puja de volum i després baixa, el "envelope follower" produeix un voltatge que varia de la mateixa manera. Aquest voltatge de sortida de cadascun dels "envelope followers" es usat per controlar la amplada de la senyal passant a través del corresponent filtre en el camí de la senyal portadora. Per tant tenim una situació en la que a la que la amplada de banda de les freqüències a la senyal portadora està feta per variar en concordança amb la variació en amplada d'aquestes bandes de freqüència a la senyal excitant. Que es un seqüenciador?Un seqüenciador es una eina (originalment una màquina, però ara mateix es molt comú que sigui programari per a ordinadors) que enregistra instruccions del músic i les envia, en una manera especificada per el músic, a un instrument musical electrònic per a ser reproduïts immediatament. Per exemple, instruccions per tocar un grup de notes es poden enregistrar, i llavors enviar-les repetidament a un sintetitzador per que un patró repetitiu (una "seqüència") de notes es senti. Es important posar de manifest que un seqüenciador no enregistra el so fet fer un instrument musical (encara que això es una característica que es pot aconseguir addicionalment en paquets moderns venuts com a "seqüenciadors") sinó més aviat les dades necessàries per a donar instruccions a un instrument per a reproduir aquell so. Per tant si una seqüència es enviada a un piano electrònic, les notes sonaran com si s'haguessin tocat al piano, però si la mateixa seqüència la enviem a un sintetitzador programat per a sonar com un violí, se sentiria la mateixa sèrie de notes com si les toques un violí sintètic! La majoria dels seqüenciadors moderns son molt sofisticats i, quan estan connectats a instruments musicals electrònics de similar sofisticació, poden controlar no només la informació de les notes a tocar, sinó també especificar la gravetat, diversos aspectes del timbre i molts altres paràmetres. Els seqüenciadors antics, com ara els que van fer servir els Kraftwerk als principis dels 70s, eren molt més primitius, però les seves limitacions intrínseques van ajudar a donar forma al so de la música de Kraftwerk; l'acurada selecció i manipulació de seqüències senzilles repetidament es un aspecte definitori del so alhora "mecànic" i "amb ànima" de Kraftwerk. |
