Enregistraments
En els últims anys han hagut molts rumors
sobre un nou àlbum de Kraftwerk. La actitud dels fans veterans de Kraftwerk al
respecte d'aquestes notícies sempre ha estat "ho creuré quan ho vegi!". D'altra
banda, les activitats de Kraftwerk durant els últims anys han fet creure que un
nou àlbum era més que una esperança. El maig del 1997, Kraftwerk va tocar una
nova cançó quan van actuar al festival musical Tribal Gathering '97 a Anglaterra,
i en van tocar dues més al concert a Linz, Austria, de l'octubre de 1997. El 5
de juliol de 1999 va sortir el CD
Tour de France per primera
vegada com a single, però aquest llançament no contenia material nou.
|
|
El 6 de desembre de 1999 Kraftwerk van treure el single
Expo 2000: Aquest contenia quatre
mescles de una nova cançó basada en el "jingle" per a la exposició
universal del mateix nom.
El
CD A Short Introduction to Kraftwerk , que va sortir el maig del 2000,
contenia únicament remescles no autoritzades, res de material nou de cap
mena.
El novembre del 2000, el CD
EP
Expo 2000 Remix va sortir a Alemanya,
amb remescles a càrrec de Orbital,
François Kervorkian i d'altres.
|
|
El
2001, Kraftwerk va proporcionar una introducció amb
vocorder per al projecte
Zero
Landmine d'en
Ryuichi Sakamoto, i un CD EP, que incloïa aquesta pista
va sortir al mercat.
Si us plau tingueu en compte que, encara que
aquesta FAQ s'actualitza freqüentment, no te la intenció de ser una
pàgina de
noticies: la informació que s'hi dona en aquesta resposta no pretén ser una
llista exhaustiva de las activitats de Kraftwerk!
Mira una de les discografies online disponibles a la World Wide Web,
la millor sens dubte es la
Kraftwerk
International Discography.
(En anglès)
Una enquesta conduïda per en Jose Corchado
a l'Octubre de 1998 per correu electrònic va indicar que el àlbum favorit
entre els fans de Kraftwerk era
Computer
World, seguit de
Trans-Europe Express i
The Man-Machine.
L'àlbum favorit s'ha mantingut sense canvis des de
l'enquesta d'en Lars Nellemann al 1996, en la que
The Man-Machine va quedar en
segon lloc
. Sembla que
The Man-Machine ha perdut una mica en
popularitat; va quedar primer en una anterior enquesta al 1993, amb
Computer World al segon lloc
.
Com podeu esperar, les opinions sobre quin
constitueix el millor treball de Kraftwerk difereixen àmpliament; una minoria
dels membres de la llista prefereix el so de Kraftwerk tal i com es sentia en
els seus primers àlbums
, i les opinions del valor dels dos àlbums més
recents,
Electric Cafe i
The
Mix, varien molt
.
També tingueu en compte que la qualitat del so
del treballs de Kraftwerk varia depenent de la companyia discogràfica on hagin
aparegut.
Els primers tres àlbums de Kraftwerk,
Kraftwerk 1, Kraftwerk
2 i Ralf & Florian estan fora de catàleg, com també ho
es
Tone Float, l'àlbum que
Hütter i Schneider van enregistrar com a part del grup 'Organisation'.
Hütter i Schneider
han parlat al voltant de la forma de veure aquests àlbums de nou al mercat, però
certament no s'hi han donat pressa. Possiblement això es deu a que la imatge i
el so d'aquests àlbums es molt diferent del material de Kraftwerk que va venir
després. Potser tens sort i pots trobar còpies a botigues de segona mà, fires de
discs i revistes de col·leccionistes.
CD pirates de Kraftwerk 1, Kraftwerk
2, Ralf & Florian i Tone Float
han aparegut de diverses fonts des de 1994. La qualitat de l'àudio es variable,
depenent de l'origen usat per a l'enregistrament (els pirates han estat
masteritzats de còpies de l'original, discs de vinil, això fa que el soroll de
la superfície sigui audible sovint) i per suposat de la qualitat del
masteritzatge. Aquestes edicions son per descomptat il·legals, però se sap que
còpies d'aquests enregistraments han estat disponibles fins i tot en botigues de
prestigi.
Finalment, si.
Un single va sortir a Alemanya el 5 de juliol de 1999,
incloent una pista de video. El número de catàleg es EMI 7243 8 87421 0 8.
La llista de pistes es:
- Tour de France (Radio Version) (3'07")
- Tour de France (Kling Klang Analog Mix) (6'44")
- Tour de France (Remix François K.) (6'45")
- Multimedia Track (3'07")
Totes les pistes son la versió en llengua francesa, excepte el
vídeo que està en alemany.
La "Radio Version" es el single original del 1983.
La versió "Kling Klang Analog Mix" i la "Remix François K." son versions
maxi-single del 1984. La pista multimèdia es el vídeo promocional original del
1983, en versió Quicktime. Un maxi-single en format
vinil va sortir al mateix temps. El número de catàleg es EMI 7243 8 87421 6 0.
Una edició de un CD EP de Tour de France
fa temps que s'espera. La cançó estava originalment programada per aparèixer al
l'àlbum Technopop de Kraftwerk. D'altra banda, aquest àlbum va ser
cancel·lat. Algun material de Technopop va ser reformat i va
aparèixer a l'àlbum Electric Cafe, però
Tour de France no estava entre elles. La pista va ser usada més tard a la
pel·lícula Breakin'
(també coneguda com Breakdance), però el CD amb la banda sonora del
film conté una versió de la cançó (per la banda '10-Speed'),
perquè Kraftwerk havia decidit de treure un remescla de la seva cançó només com
a single.
Tanmateix, la pista va aparèixer en diverses formes en CD
pirates de remescles, com ara
Tour de Kraft i Werke. L'unica edició oficial en CD
va ser la de 7", a la compilació DJ's Best, amb un número de
catàleg 261281-222,
distribuït per BMG a Alemanya, i sembla ser que fa molt de temps que aquest CD
va ser descatalogat.
Les remescles d'en Kervorkian i en Orbit van sortir en CD singles
al Regne Unit i Alemanya, però no va sortir com a single als Estats Units.
D'altra banda, algunes de les mescles d'en William Orbit només estan disponibles
en vinil. Radioactivity es pot aconseguir en maxi-single; aquesta edició conté la
versió William Orbit
Hardcore Remix que no es pot aconseguir en cap altre lloc. Un altre peça
única es la William Orbit 7" Remix, que només està disponible
en una edició en single de 7".
Vegeu la International
Kraftwerk discography per a més informació al voltant d'edicions d'aquesta
cançó.
Molts, molts pirates de Kraftwerk s'han fet al llarg dels
anys, i una discussió al voltant dels seus respectius mèrits es molt fora de
l'abast d'aquesta FAQ. Tanmateix, llistes de cançons i caràtules de uns
quants d'ells es pot trobar a la World Wide Web a llocs com ara http://www4.big.or.jp/~blanks/kraft/boots/frame/boot.html.
Vegeu també la secció d'aquesta FAQ al voltant de reedicions
pirates dels primers àlbums de Kraftwerk.
Malgrat el fort interès que suscita entre els fans, una
recopilació dels vídeos promocionals de Kraftwerk no ha estat mai editada
oficialment. Tot i això, hi han algunes aparicions de Kraftwerk a les
següents edicions:
- La edició del Regne Unit del CD single Expo 2000 conté
una pista de vídeo de la cançó, en format QuickTime.
- La edició del 1999 en CD single de Tour de France
conté un vídeo promocional de la cançó.
- La compilació en Japonès Spirits of Germany
(format NTSC) inclou els temes de Kraftwerk Trans Europa
Express i Die Roboter.
L'edició esta distribuïda per TOEI Video; el número de catàleg es TE-M 388.
- El video disc Japonès (format NTSC) Frontiers of Progressive
Rock 7 (número de catàleg SM 048-3227) inclou Rückstoss
Gondoliere (també coneguda com Truckstop Gondelero,
també coneguda com
Vor dem blauen Bock), tocada en directe al programa de TV Beat Club TV
el Juny de 1971, quan l'alineació de Kraftwerk era Florian Schneider,
Michael Rother i Klaus Dinger.
- Als principis del 2000, Rückstoss Gondoliere
va ser també editada a Alemanya, al videocaset VHS Beat Club - The
Best of '71 (Studio Hamburg, número de catàleg 4 03178 920043). Al 2001,
també va ser editat en DVD (Studio Hamburg, número de catàleg 4 031778 020088).
(Codi Regional : 2. Opcions de so: Dolby Digital 5.1 (remasteritzat) o
Mono Dolby Digital 2.0 (so original)).
- El documental televisiu de la BBC Dancing in the Street
es va treure al mercat en tres videocasets, amb tres programes per vídeo. El
tercer vídeo inclou una petita filmació de Kraftwerk tocant Autobahn (aquesta
filmació ja havia estat mostrada al programa de ciència de la BBC anomenat Tomorrow's World).
El número de catàleg d'aquest vídeo es BBCV 6526. Un lot amb una capsa que
conté tots tres vídeos també està disponible, amb el número de catàleg BBCV 6527.
El documental va ésser emès a Nord Amèrica sota el títol Rock & Roll,
i vídeos en format NTSC d'aquest es van editar per aquest mercat.
|
El vídeocaset de Greenpeace (VHS, format PAL) Stop Sellafield - The
Concert inclou una filmació de Kraftwerk tocant
Radio-Activity i The Robots en directe, però els dos
extractes son incomplets i interromputs per propaganda. Aquest vídeo va sortir
al Regne Unit al 1992. El número de catàleg es 74321 13714-3.
|
Existeixen nombrosos vídeos pirates de concerts, i també
trossos de concerts s'han emès a la televisió alemanya.
Karl Bartos va proporcionar les veus per la cançó The Telephone Call
a l'àlbum Electric Cafe (i per a
Der Telefon Anruf,
la pista equivalent a la versió en llengua alemanya del mateix àlbum).
En varies entrevistes durant 1975 i 1976 en
Florian Schneider va
citar la banda Nord-americana The Beach Boys com a una influència conscient
a la música de Kraftwerk. Tanmateix, ell va dir que la similitud del vers "Fahr'n fahr'n
fahr'n..." ("condueix, condueix, condueix ...") a Autobahn amb el
vers a
"Fun, Fun, Fun" dels The Beach Boys es completament per
coincidència.
No, aquest àlbum mai es va arribar a completar. Technopop
era l'àlbum en el que Kraftwerk van començar a treballar com a continuació
del àlbum del 1981 Computer World. Tanmateix, el treball en
aquest projecte es va veure interromput varies vegades, incloent un accident
de bicicleta que va patir en Ralf Hütter. Com a
resultat d'aquestes interrupcions, Technopop va ser avortat i
el material va ser reciclat. La llista de cançons que havia d'incloure Technopop
era 'Techno Pop', 'Sex Object', 'The Telephone Call' i 'Tour de France'. La
subseqüent història de 'Tour de France' està explicada
a un altre lloc de la FAQ,
i les altres pistes van ser tornades a treaballar per incloure-les al seu
següent àlbum editat al 1986, Electric Cafe.
Una versió "demo" de la cançó Techno Pop i una
altra "demo" de Sex
Object han aparegut en diversos CD pirates, però cap versió
acabada dels enregistraments de cap pista de l'àlbum Technopop va
ser mai ni tan sols donada per Kraftwerk a la companyia de discs, i cap ha estat
mai treta al mercat, ni tan sols com a disc pirata (al contrari del que molts
pirates puguin dir). Alguns lectors, reticents a
abandonar l'esperança de trobar algun dia una copia pirata de Technopop,
han dirigit la meva atenció cap a una
entrevista a la revista Sound On Sound, a la qual el antic
component de de la banda en Karl Bartos sembla, a primer cop d'ull,
confirmar l'existència de l'àlbum. Aquí us transcrit el que va dir:
Primer de tot, després de la gira mundial del 1981, en Ralf
va tenir un accident de bicicleta, i per poc que no es mor. Es va fracturar el
crani i va estar fora de circulació durant prop de un any. [...] Llavors era
quan nosaltres vam fer 'Tour De France', que se suposava que havia de ser el
primer single de Technopop. El single va sortir, però llavors va
ocórrer l'accident i ens va costar un any de tornar a posar-nos a fer feina.
Llavors ens vam perdre una mica en la tecnologia, per ser honest. De cop i
volta, a mitjans dels 80, va aparèixer tot aquest equipament digital,
incloent-hi els samplers [...] Per tant vam haver de tornar enrere i pensar-ho
tot de nou, incorporar els MIDI i els samplers, i un munt d'altres coses.
Quan l'àlbum Technopop estava eventualment
acabat, en Ralf va volar cap a Nova York i el va mesclar als estudis The Powerstation.
La portada i tot estava ja fet, però en Ralf es va sentir insegur sobre el
material, i va pensar que havíem de tornar a fer tota la producció altre cop,
a Nova York i anomenar-lo Electric Cafe;, i això vam fer. Penso
que va ser un error, però això es el meu punt de vista. Vull dir, que està be
com esta ara [...] però penso que hauríem hagut de treure la versió Technopop,
perquè es molt millor. D'alguna manera, es pot aconseguir com a disc pirata...
Jo penso que en el últim punt, Herr Bartos esta casi be segur
parlant d'oïdes. Les bandes acostumen a sentir a parlar de discs pirates sobre
ells de boca dels seus fans (certament no de boca dels pirates!), per tant quan
diu "D'alguna manera, es pot aconseguir com a disc pirata..." això es gairebé
segur tan sols una repetició de un rumor que ha esdevingut prou comú com per a
ser tingut com un fet - fins i tot per a un dels artistes implicats.
Malgrat tot, si volguéssim acceptar la teoria d'en Bartos de
que existeix una versió pirata de Technopop, hauria d'haver hagut
primer, per suposat, una versió completa de
Technopop com a àlbum en primer lloc! Per tant, per que va dir
que existia tal àlbum? Es pot veure després d'una lectura acurada de la cita
anterior que el temps entre la recuperació d'en Ralf Hütter i el seu vol cap a
l'estudi de mescles a Nova York es va usar per agafar una nova i digital
aproximació al material; no hi ha cap dubte que la major part, si no la
totalitat, d'aquest treball refet va tenir lloc a l'estudi del grup a Düsseldorf.
Podem llegir de l'entrevista, "en Ralf va volar cap a Nova York i el va mesclar als estudis The Powerstation.
La portada i tot estava ja fet, però en Ralf es va sentir insegur sobre el
material, i va pensar que havíem de tornar a fer tota la producció altre cop,
a Nova York i anomenar-lo Electric Cafe;, i això vam fer" (la
negreta es meva). Per tant la interrupció aquesta vegada no va ser perquè
es volgués tornar a refer el material, sinó per refer l'últim pas de
producció.
Per tant, jo penso que es pot veure que hi havia un projecte
original, anàlogue de Technopop (presumiblement molt similar en el
seu estil a les demos de les cançons 'Technopop'
i 'Sex Object' que han aparegut en diversos CD pirates), i llavors
una versió digital, completament treballada de nou (a la qual
Kraftwerk encara anomenava inicialment Technopop!) que va
requerir de un nou treball de remescla / producció abans que en Hütter estigués
content de llençar al mercar - sota el nou títol de Electric
Café.
Si la meva interpretació es correcta, hi ha poca contradicció
en el que en Bartos va dir a l'entrevista, només ambigüitat: quan ell parla de
l'àlbum 'Technopop'
ell sembla estar parlant de projecte Technopop /Electric
Café en la seva totalitat fins a la última
remasterització, no - com els fans de Kraftwerk usualment diuen - només l'àlbum
original amb material anàlogue.
La llista de pistes per a la versió alemanya de l'àlbum ,
Trans Europa
Express, inclou una pista, Abzug,
que no apareix a la llista de pistes per a Trans
Europe
Express. D'altre banda, Abzug es en realitat només una part
de la cançó que dona títol a l'àlbum, com també te una gran similitud amb la
cançó Metal On Metal
(la mateixa pista que Metall auf Metall a Trans Europa Express).
Es només que, per alguna raó, el títol d'aquesta secció no ha estat imprès
en la versió anglesa de l'àlbum. La raó d'això podria ser que la millor
traducció en anglès, "departure" (sortida en català), no propicia el mateix
joc de paraules que la paraula en alemany "Abzug": "Zug" vol dir "tren".
La llista de pistes de la caixa del CD es incorrecta. La
vertadera llista de pistes es:
- Komentenmelodie (1 i 2)
- Autobahn
- Kling Klang
- Tanzmusik
El nom de la tercera pista es coneix per el anunci que es pot
escoltar a l'enregistrament. Tanmateix, sona molt diferent de la cançó del
mateix títol de l'àlbum Kraftwerk 2.
El paquet que inclou un CD i un llibre , A Short Introduction to Kraftwerk,
va ser editat per Sonic Books en maig del 2000. Els distribuïdors al Regne Unit
van fer una roda de premsa en la que van dir que les cançons del CD eren
remescles oficials, re-enregistraments i versions demo. De fet, el material es
clarament el treball de remescladors amateurs, i el so del soroll del vinil es
pot escoltar en diversos llocs del CD, i això en suggereix que les cançons han
estat preses d'una edició en disc de vinil. La llista de cançons es idèntica a
la del LP pirata Kraftwerk - Edition 3, tanmateix a hores d'ara
ningú m'ha confirmat que es tracti definitivament del mateix material.
No hi ha cap evidència de l'aprovació de Kraftwert sobre
aquest CD, i menys encara de la seva participació. La caixa del CD tampoc diu
que ells hi hagin col·laborat.
No, son noves versions de Kraftwerk de cançons que ells
havien editat en anteriors àlbums. Si les noves o les velles versions son
millors es una qüestió de gust individual.
No. Encara que els crèdits d'aquest CD pirata diguin que
aquesta cançó es de Kraftwerk, no hi tenen en realitat res a veure amb ella.
La cançó conté un sample pres de la cançó de Kraftwerk Home Computer
però la cançó es de fet d'un grup de techno anomenat "Time to Time".
No es de Kraftwerk, es de fet una versió amb sintetitzador de
la novena simfonia de Beethoven, provinent de la banda sonora de la pelicula A Clockwork
Orange original de en W. Carlos (originalment editada sota el nom de
Walter Carlos, ara disponible sota el nom de Wendy Carlos).
Aquest apareix en algunes llistes de preus de discos com a un
disc Japonès d'importació. Si tu demanes una còpia, acabaràs amb una còpia de
l'àlbum Autobahn!
Sembla ser que aparentment algú va sentir malament el títol correcte, i el
error s'ha estes ràpidament!
|